disposat en disposició de filis, en bona disposició d'esperit, de bon humor. apte amb ànim (o ànims) inclinat a enclí a prompte amatent prest Ant. Indispost (≠ indisposat). Refractari. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

manera de pensar esperit cultura intel·ligència(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 eixugar. 2 Fer més porosa una cosa. estufar(≠ estofar) aflonjar estarrufar(esp. de pèl) desatapeir desenfetgegar llevar(v. intr.), esponjar-se, una massa que fermenta. La pasta ja lleva. 3 (esponjar-sepron.) eixamplar-se(l'esperit) esplaiar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

timiditat empegueïment apocament pusil·lanimitat manca d'esperit Ant. Desimboltura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de distreure's. inatenció(≠ desatenció) absència d'esperit evagació, distracció de l'esperit. inadvertència(->) badada Cp. errada, espifiada 2 Allò que distreu. diversióo divertiment passatemps esbargimento esbarjo(->) solaç deport(≠ esport) recreació entreteniment joc [...]

amagat. celat recòndit, ocult, esp. als ulls de l'esperit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Que és esperit, no material. immaterial incorpori Ant. Material. Corpori o corporal. 2 Relatiu a la vida interior de l'ànima (en sentit religiós). religiós interior. La vida interior. sobrenatural Cp. místic Ant. Carnal. Mundà. Material. 3 anímic psíquic moral, relatiu a l'ànima, per [...]

amplària extensió grandària envergadura(fig.). Un esperit de gran envergadura. latitud espaiositat vastitud Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. arramadat afolcat aflotonat 2 Obrar amb esperit gregari: Moltonejar. 3 m. soldat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]